Mentider és qui no creu, i tot jo crec
Blai Bonet
Qui creu en tu sense reserves lloques,
qui diu la veritat quan ho proclama,
qui és cant, delit, paraula, anhel i flama
d’antiga arrel que amb el teu nom evoques,
que viu s’aixequi ferm en altes roques
contra la ponentada que ara brama
i et voldria en silenci i sec i sense fama,
sense llavor fecunda, sense soques.
Avui ens cal la veu ben alta i clara
que destapi l’engany i la mentida,
que s’abeuri de tu i et faci empara,
país desventurat prô que no oblida
raó ni dignitat, i ho du a la cara,
desig de ser i de volença ardida.
De Sonets del combat
capeltard
Quant de temps sense llegir el blog actualitzat.
Des de Begues, on casualitats mundanes em van fer presents els teus poemes quana la veu, d’ us país on d´un cor el flames canta , cal escoltar-la. Les seves notes, armòicament cantades, ens guiaran si ens deixem portar , per camins i paratges i ens gronxaran acaronant el vol, acaronant un cor que fort i valen canta i crida i diu ben clar i diu ben fort: cada bateg m´enpeny, cada bateg em porta cap a una dolça melangia que m´enpeny i m’atura , que m’empeny i m’acompanya. Dolça flama irreverent. No tinc por que m’aturis. M”horrotitza que em deixis.