Amb aquest fang, tan pobre
tan magre tan fosc,
amb aquest fang on la llum
fins i tot la més dura, difícilment
penetra:
on l’aigua, també
crua, no s’atura
i fuig; amb aquest fang
on només la soledat
aquesta sí, fonda i tan nostra,
se sent a casa;
amb aquest fang
- ¿quin pa, quina roba, quina llar
han de fer mans així
tan cegues i tan àvides?
Eugénio de Andrade (O sal da língua)
(Traducció: Pere Gomila)
