Mentider és qui no creu, i tot jo crec
Blai Bonet
Qui creu en tu sense reserves lloques,
qui diu la veritat quan ho proclama,
qui és cant, delit, paraula, anhel i flama
d’antiga arrel que amb el teu nom evoques,
que viu s’aixequi ferm en altes roques
contra la ponentada que ara brama
i et voldria en silenci i sec i sense fama,
sense llavor fecunda, sense soques.
Avui ens cal la veu ben alta i clara
que destapi l’engany i la mentida,
que s’abeuri de tu i et faci empara,
país desventurat prô que no oblida
raó ni dignitat, i ho du a la cara,
desig de ser i de volença ardida.
De Sonets del combat
